domingo, 27 de julio de 2008
BARÓN ROJO
There's a land, a glorius land,
It's right here on Earth.
Understand what you can from the land,
Your life is it's worth.
Woah-oh, woah-oh, woah-oh-oh.
Woah-oh, woah-oh, woah-oh-oh.
Woah-oh, woah-oh, woah-oh-oh
.
OTRA COMO TU
No puede haber
dónde la encontraría
otra mujer
igual que tú
no puede haber
desgracia semejante
otra mujer
igual que tú
con iguales emociones
con las expresiones
que en otra sonrisa no vería yo
con esa mirada atenta
a mi indiferencia
cuando me salia de la situación
con la misma fantasía
la capacidad
de aguantar el ritmo despiadado
de mi mal humor
otra no puede haber
si no existe me la inventaré
parece claro que
aún estoy enamorado de ti
es la cosa mas
evidente
y me faltan cada noche
todas tus manías
aunque mas enormes
eran si las mías
y me faltan mis miradas
porque sé que estan allí
donde yo las puse apasionadas
justo sobre ti
parece claro
otra no puede haber
si no existe me la inventaré
parece claro que
aún estoy envenenado de ti
es la cosa mas
preocupante
evidentemente preocupante
no, otra mujer...
no creo
miércoles, 23 de julio de 2008
' ME MUERO POR CONOCERTE '
Me muero por suplicarte,que no te vayas mi vida |
Fuente: musica.com |
Alex Ubago |
it must be love
lunes, 21 de julio de 2008
Rueda. Verdejo 100%.
Año 2007. Servir a 7º
sábado, 19 de julio de 2008
Per Sant Joan
Un vespre quan l'estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt un pam de sorra
s'alçava una foguera per Sant Joan.
Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit
de Sant Joan.
Érem quatre trinxeraires.
No en sabíem gaire
de les llàgrimes que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida,
no ens calia i res no ens robava el son...
Aquelles nits de Sant Joan...
Els anys m'han allunyat del meu carrer
i s'han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa
com si qualsevol cosa.
Sembla que tot s'hagués cremat al foc
de Sant Joan.
I ara, aquesta vesprada
una altra vegada
veig els "nanos" collint llenya per carrer.
Corren.
Com jo abans corria.
Els crido i em miren
com si fos un cuc estrany i passatger.
Aquesta nit de Sant Joan...
Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d'on pugui, com ahir,
com si no n'hi hagués d'altra
jo he sigut com vosaltres:
no vull sentir-me vell aquesta nit.
Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit
de Sant Joan.